Mes: gener de 2015

En defensa del Procés Constituent: temps de coratge, temps de convicció, temps de canvi

Sandra Ezquerra. En els darrers dies hem pogut llegir nombroses crítiques al Procés Constituent per la seva probable incorporació a la ciutat de Barcelona en la iniciativa de confluència de les esquerres barcelonines per prendre l’ajuntament de la ciutat, Guanyem Barcelona, llançada fa uns mesos per Ada Colau i altres activistes socials de la ciutat. Aquestes crítiques han girat entorn a tres eixos argumentals: 1) El Procés Constituent està traïnt els seus principis fundadors al pactar amb ICV- EUiA; 2) El Procés Constituent està traïnt els seus principis fundadors al no presentar-se a les eleccions municipals amb la CUP; 3) El Procés Constituent està traïnt els seus principis fundadors al pactar amb forces no independentistes.

Pel que fa a la primera suposada traïció del Procés Constituent, pactar amb ICV-EUiA, crec que s’hauria d’aclarir d’una banda, que d’entre els objectius fundacionals del Procés no ha estat mai descartable una confluència amb aquesta força política (entre d’altres forces d’esquerres a favor del dret a l’auto-determinació) i que, de l’altra, el Procés Constituent no ha realitzat un pacte amb ICV-EUiA, sinó amb un espai de confluència composat de 5 actors dels quals ICV-EUiA n’és una més. Dit això, no és precisament la meva tasca ni la meva voluntat rentar la cara d’ICV-EUiA ni ajudar-la a recuperar legitimitat després de no poques lamentables actuacions tant en govern del Tripartit com en el de la ciutat de Barcelona. Crec fermament, a més, que el model de partit depenent de les institucions i especialitzat en la professionalització i tecnificació de la política, així com el complexe possibilista dels darrers 40 anys de bona part de les esquerres catalanes, cada cop forma més part del passat. També crec que això és una molt bona notícia. El recorregut de Guanyem en tota la seva diversitat, en aquest sentit, no ha de ser, i no té per què ser, des del meu punt de vista, reforçar ICV-EUiA o contribuir a refundar-la sinó fer l’existència del model de partit i el fals realisme que sovint l’han caracteritzada cada cop més irrellevants i obsolets.

Començo la meva segona reflexió recuperant un petit fragment del manifest fundacional del Procés Constituent el mes d’Abril de 2013 en el què es deia que es proposava “iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible”. Un cop llegit això, difícilment es pot acusar el Procés Constituent d’haver traït o mentit ningú a l’entrar a Guanyem quan en aquests moments aquest espai és un exemple de confluència sense precedents a Catalunya i a l’Estat espanyol. Puc comprendre perfectament la decepció de moltíssimes persones per l’absència de la CUP de Barcelona a Guanyem. Jo mateixa estic molt decebuda i desitjaria que els companys i companyes d’aquesta formació també hi fossin. Si així ho haguessin decidit el potencial de ruptura democràtica de l’espai de confluència seria encara major. La seva participació, a més, hauria donat encara més pes a altres formes de fer política, a propostes radicals i a postures clarament independentistes. Tanmateix, la realitat és que la CUP de Barcelona ha decidit no entrar a Guanyem. És una decisió que no comparteixo però que respecto profundament, i ni el Procés Constituent ni cap altre espai polític poden inmiscuir-se en les decisions sobiranes de les seves assemblees. Com a resultat, les persones que tant critiquen aquests darrers dies el Procés Constituent per no haver anat amb la CUP potser haurien de plantejar-se preguntar-los a ells i elles per què no participarà en Guanyem en comptes de culpar el Procés Constituent perquè no ho hagi fet.

En tercer lloc, si bé és cert que alguns dels actors que composen Guanyem Barcelona no són explícitament independentistes, cal no oblidar que 1) Moltes de les seves cares conegudes es van posicionar públicament en el seu moment a favor del Sí-Sí en la pseudo-consulta del 9 de novembre i defensen la ruptura amb el règim espanyol del 78; 2) Més enllà de la postura clarament independentista de la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres com a persones més conegudes del Procés Constituent, hi ha des dels inicis en el seu si persones que es consideren federalistes i confederalistes i que, tanmateix, donen suport al procés de ruptura democràtica que pot comportar la independència de Catalunya; 3) La independència de Catalunya, així com el procés constituent que permeti canviar el nostre país de dalt a baix i posar-lo al servei de les majories en comptes d’una elit privilegiada, no es declararà des del ajuntament de Barcelona. Tanmateix, posar sobre la taula la possibilitat del triomf de polítiques i maneres de funcionar radicalment oposades a les dels actuals governs a Catalunya i Espanya, tal i com s’ha defensat sempre  des del Procés Constituent, permet començar a imaginar i treballar de manera concreta alternatives democràtiques per a una futura República Catalana del i per al 99%. Permetrà a més, debatre amb moltíssimes persones que ara mateix no veuen cap avantatge en donar suport a una Catalunya independent regida per la mateixa austeritat, corrupció i injustícia que caracteritza el govern de Convergència i Unió i qui, en canvi, pot sentir-se entusiasmada amb un nou país radicalment democràtic i de fort contingut social.

El que fa uns dies era una incorporació probable del Procés Constituent a la candidatura Guanyem Barcelona ja és una realitat. Aquest matí les assemblees de Barcelona s’han reunit durant més de quatre hores i després d’un intens i enriquidor debat han donat suport a la proposta d’entrar-hi. No és una aposta exempta de riscos però no tinc cap dubte que posseeix els trets que els temps excepcionals que vivim requereixen: coratge i convicció de la possibilitat del canvi que tant necessitem.