– La irracionalitat del sentit comú

zapatero1

(versión en castellano aquí)

Ens demana el nostre president del govern que en l’actual moment de crisi econòmica tinguem confiança en el nostre país. Als més afectats per la crisi els demana que no perdin l’esperança. A la resta els fa una crida al compromís col·lectiu que, particularment per a aquells que encara no han perdut la seva feina, es tradueix en ser optimistes i continuar consumint. Contra més millor.

Jo no sóc economista, però entenc que la seva crida al consum és fruit del sentit comú que guia la gestió del sistema capitalista, segons el qual la circulació de diners, en la qual s’inclou, entre d’altres, la circulació dels diners del petit consumidor, és 1) un factor clau perquè el sistema segueixi en bon estat de salut i 2) un dels principals símptomes que el sistema funciona. És a dir, el consum suposadament té una doble funció material i psicològica: quan la gent gasta no solament està impulsant de manera tangible l’economia sinó que també està reflectint el bon estat d’ànim d’aquesta, el qual, a la vegada, incentiva la inversió, la creació de riquesa, el resultant augment de llocs de treball, etc. Parlo de sentit comú perquè un dels principals triomfs del capitalisme ha estat l’hegemonització o sentitcomunilització dels seus preceptes i l’acceptació d’aquests com els únics racionals: qualsevol explicació ubicada fora dels seus paràmetres és poc rigorosa, idealista, naïve, arcaica i una llarga llista d’etcèteres que connota irracionalitat.

És com a resultat d’aquest monopoli del sentit comú i la racionalitat que el president Zapatero es pot permetre el luxe d’aparèixer davant abans milions d’espectadors i afirmar descaradament que part de la solució a la crisi resideix en un augment de l’esforç consumidor i consumista dels ciutadans, els quals, de manera no casual, som els que estem patint els efectes més dramàtics i perversos del daltabaix econòmic. Davant d’aquesta barreja de falta de vergonya i incoherència, jo em pregunto, què ha fet aquest senyor, al costat de molts altres senyors, per guanyar-se el títol de racional? Realment la seva apel·lació al consum massiu respon al sentit comú?

Des de la meva humil però cabrejada contra-racionalitat anticapitalista (que no és irracional) em pregunto de què coi li ha servit a la ciutadana normal i corrent gastar i consumir tant? No va començar aquesta crisi amb milers de famílies racionalment consumint i comprant cases, entre d’altres béns, que no es podien permetre? No és cert que l’endeutament racional de la classe treballadora, racionalment promogut per les elits polítiques i econòmiques, ha tingut un paper clau a l’hora de mantenir una (fictícia) pau social i posposar a curt termini la consciència i la lluita de classes? Quina racionalitat hi ha hagut en la concessió de préstecs massius i abusius quan estava cantat que a la llarga no es podrien tornar? Després de molt racionalment promoure el consum durant dècades i crear un galopant (però això sí, racional) endeutament de les famílies, realment pensaven que aquesta bombolla plena de fal·làcies, de mentides i de merda mai no explotaria? És que no són la crisi actual i el capitalisme en si fruits del mateix “consumiu, consumiu, maleïts!” racional de sempre?

Varis dels que em llegiu voteu a Zapatero. Fins i tot alguns ho feu de manera entusiasta i convençuda. De fet, una de les meves (pretensioses) pretensions a l’hora d’escriure aquí és fer-vos canviar d’opinió. A vosaltres us pregunto: Què hi ha de racional en que el president Zapatero (llegeixi’s principal gestor del sistema capitalista a l’Estat Espanyol en aquests moments) ens ofereixi com recepta per als mals que actualment ens devoren exactament el mateix comportament que se situa en l’arrel de tals mals? Tenint en compte les preocupants dades macroeconòmiques i de desocupació del quart trimestre del 2008, d’on es pensa el president Zapatero que traurem els diners per continuar consumint, gastant i endeutant-nos? I d’on es creu que traurem les ganes? D’on traurem la fe?

El difícil moment en el què ens trobem ens ha de servir, entre d’altres coses, per començar a desemmascarar i reemplaçar la parcialitat del sentit autoproclamat comú que ha marcat el ritme de les nostres vides durant tant temps. Vam consumir i consumir i què va passar? que encara així cents de milers de persones van perdre i continuen perdent les seves cases, les seves feines, els seus somnis, el seu futur. Es van quedar amb les mans buides, i no va haver sentit comú que els salvés ni que els vagi a “aupar” ara.

Portem temps pujats a una nòria que, donat el seu mecanisme defectuós i obsolet, a mesura que passen els anys, va augmentant de velocitat. Si bé va ser suposadament dissenyada per a que féssim un parell de viatges tranquils i agradables i contempléssim les vistes des de les alçades, el seu engranatge cada cop més brut i rovellat ha accelerat el ritme en què gira, i ara estem tots pujats, donant voltes a una velocitat fulminant i, malgrat el vertigen i indignació que això ens provoca, no la pararan per a que baixem. Mentre estrenyem les dents i les mans per a, de manera més o menys precària, mantenir-nos als nostres seients, contemplem horroritzats com cada vegada més gent, davant de la impossibilitat d’agafar-se més fort, va caient al buit.

I malgrat que el sentit comú (el nostre, el de veritat) indica la necessitat cada vegada més urgent de cridar “que algú pari aquest maleït trasto i el porti a l’abocador!”, el president Zapatero s’entossudeix a negar que la nòria estigui a punt d’esclatar en mil trossos i li continua posant parxos al motor. Ens assegura que la solució està en quedar-nos quiets i agafadets a les barres i, si tenim paciència, bona voluntat i seguim les regles del joc, potser, només potser, algun dia, i durant una estona, serem capaços de gaudir d’aquest desbocat viatge de bojos, amb les seves pujades i baixades esquizofrèniques, amb els seus cruels sotracs, amb el seu funcionament defectuós, amb la seva inèrcia pròpia i contradictòria… Aquest és el sentit comú del president Zapatero i de la visió del món que ell representa i defensa, però de racional no té res. I de comú encara menys.

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s