– Joan Boada no vol anar a la Audiència Nacional. Què farà Joan Boada?

Original en castellà aquí Ens despertàvem fa uns dies amb la notícia que 11 diputats catalans havien estat citats pel jutge Eloy Velasco per declarar a l’Audiència Nacional. Les citacions s’emmarquen en el judici en què es troben encausades 21 persones per la mobilització que, front l’inici del debat pressupostari al Parlament, el moviment 15M català va convocar el passat dia 15 juny.

A més de diversos diputats de CiU, PSC i SI, com Artur Mas, Montserrat Tura o Alfons López Tena, Velasco també té intenció de prendre declaració a Joan Boada i Salvador Milà, ambdós membres del grup parlamentari d’ICV-EUiA. Mentre que no tinc notícies que Milà s’hi hagi pronunciat públicament, nombrosos diaris han publicat que Boada es nega a declarar davant l’Audiència Nacional. Boada declara en una entrada al seu bloc del dia 25 d’octubre que l’Audiència Nacional, a la qual considera un “organisme judicial obsolet”, no hauria de jutjar el que va passar el 15 de juny. A continuació afirma que cap diputat ni diputada d’ICV-EUiA ha denunciat en cap moment que se’ls dificultés anar a treballar aquell dia. Finalment, informa als seus lectors i lectores que té intenció d’escriure al jutge Velasco per sol·licitar que li dispensi, amb el seu company de grup parlamentari, d’anar a declarar. Reitera que “ells” (suposo que es refereix al seu partit) no volen col·laborar amb la criminalització del moviment que està duent a terme la dreta catalana i acaba recordant que el responsable polític del que va passar aquell dia va ser el conseller d’interior, Felip Puig.

Com que no seria la primera vegada que integrants de la socialdemocràcia em diuen sectària quan els faig una crítica, he intentat llegir les declaracions de Boada de manera detallada i rigorosa. No és que de sobte m’hagi tornat boadista, però sí que penso que una presa de posició contundent per part d’un grup parlamentari contribuiria a donar força a la campanya anti-repressiva que el moviment està duent a terme en solidaritat amb les indignades i indignats encausats.

A priori es dedueix de la lectura del text de Boada que aquest està en contra de l’actual atac jurídico-polític contra el moviment 15-M dut a terme per la dreta catalana i espanyola. Fins i tot arriba a advocar per la supressió de l’Audiència Nacional. Fins aquí bé.

Tanmateix, en línia amb la postura del seu partit durant els últims mesos respecte a la mobilització del 15 de juny, les paraules de Boada en realitat es troben plenes d’ambigüitat. En primer lloc cal aclarir que no afirma en cap moment, com ja han anunciat repetidament nombrosos mitjans de comunicació, que no tingui intencions de declarar a l’Audiència Nacional. El títol del seu escrit es limita en realitat a informar que “jo no vull anar a declarar a l’Audiència Nacional” i que si ho acaba fent serà “per obligació”, la qual cosa, a mi, més que a rebel·lia em sona a profecia autocomplerta. Respecte a la legitimitat del judici, així com de l’AN, si bé Boada afirma estar en contra de l’atac de la dreta catalana contra el conjunt del moviment, així com de la mateixa existència de l’AN (a diferència de la seva postura durant la persecució a Núria Pòrtulas, quan Boada, llavors secretari general d’Interior, sentenciava que aquestes “eren les regles del joc”), en cap cas s’oposa a que es processi la “minoria” que va efectuar aquell dia, segons la seva vívida enunciació, ” insults, amenaces, escopinades, cops i pintades “. Mostra desacord amb què el judici es dugui a terme a l’AN però en cap moment exigeix ​​l’absolució de les encausades. Intenta distanciar-se de la dreta garantint que cap diputat d’ICV-EUiA va denunciar els fets però oblida demanar l’anul·lació del judici i la retirada dels càrrecs que pesen sobre els encausats, contribuint d’aquesta manera a la intencionada estratègia convergent de distingir entre bons i dolents , entre pacífics i violents, entre simpàtics i anti-sistema. És més, en el seu precipitat intent de redempció en tant que “bon progressista” oblida esmentar que el matí del 15 de juny el Parlament va aprovar per unanimitat (és a dir, amb l’acord ICV-EUiA) un comunicat de condemna de la mobilització de les indignades contra el debat pressupostari català més antisocial de la història de la democràcia representativa. D’aquesta manera, que Joan Boada no hagi efectuat una denúncia formal contra cap activista del moviment, no canvia el fet que una força parlamentària que s’auto-denomina d’esquerres i transformadora es va alinear aquell dia amb el social-liberalisme i la dreta per distanciar-se de la raó de ser del moviment i la seva protesta.

En certa manera entenc a Joan Boada. De veritat que l’entenc. Ha de ser veritablement difícil conciliar això d’optar per gestionar el sistema amb ser dirigent d’una força auto-anomenada ecosocialista coaligada amb grups que es consideren anticapitalistes. Reconec que jo em faria un embolic de nassos. És per això que tinc un suggeriment per a ell i la seva formació que potser els pugui ajudar a solucionar el seu endèmic dilema:

És molt simple, senyor Boada, molt més del que sembla. Prengui partit. Clarifiqui posicions. Abandoni l’ambigüitat. Assumeixi responsabilitats.

Si tan en contra està de l’existència de l’Audiència Nacional i de la criminalització del moviment 15-M per part de Felip Puig i els seus esbirros, no declari davant del jutge. A l’igual que les encausades i les milers de indignades que els donem tot el nostre suport, rebutgi la legitimitat de l’AN i de grups parasitaris com Manos Limpias negant-se a declarar en aquest procés pantomima i acceptant totes les conseqüències de la seva desobediència. Sigui valent i doni la cara: sense matisos, sense concessions. Anunciï que, peti qui peti, vostè no pensa declarar en el judici.

Exigeixin vostè i el seu partit la retirada de tots els càrrecs a tots els encausats, així com l’anul·lació del judici, i demanin perdó per haver contribuït a l’aquelarre político mediàtic contra el moviment aquell dia. Al cap i a la fi, ara que ja no són al Govern no tenen tant a perdre.

I sobretot, senyor Boada, com més val prevenir que curar, la propera vegada que milers de persones surtin al carrer per arraconar al sistema i denunciar unes retallades socials sense precedents en la història catalana recent; la propera vegada que el 15-M li demani que no sigui partícip del flagrant atac contra els drets de les classes populars i els més desfavorits; faci vostè el favor d’escoltar, senyor Boada, obeeixi a la suposadament seva base social i, aquell dia, quedi’s a casa.

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s