– El feminisme a l’ofensiva: pentàleg provida

feminism_saved_my_life_once

Sandra Ezquerra | Público El debat polític i mediàtic de les darreres dècades entorn l’avortament ha anat acompanyat d’una creixent apropiació monopolista de la defensa de la vida per part de la dreta i una interessada contraposició d’aquesta a la reivindicació del feminisme del dret a decidir.  Si bé les feministes ens hem defensat de la sibil·lina acusació d’egoistes i/o infanticides per part de la maquinària catòlica i els seus profans fidels, s’ha de reconèixer que els nostres intents de qüestionar la defensa de la vida com quelcom exclusiu de la dreta han donat fins el moment escassos fruits:  per molt antielecció que siguin, els antielecció resulten per tothom coneguts com provida i, per molt provida que sigui, el feminisme continua sent identificat com proavortament.

No obstant això, a més de calculadament polaritzant, aquesta lògica és falsa. El feminisme defensa la vida. Sempre ho ha fet. I és per això que en un moment en què els galans de la moral tradicional surten dels seus caus per carregar de nou contra el dret a decidir i la llibertat, en un context on retallades i cavernes es conjuren per ressuscitar la moda de la dona submisa i abnegada, resulta més estratègic que mai reivindicar el feminisme com profundament provida i alliberar-se de la carcassa semàntica que se’ns ha imposat des de fora. Un pentàleg del feminisme provida no només reforça la reivindicació de la llibertat i l’autonomia femenina com a elements claus de la lluita de les dones, sinó que a més, en un moment en què la dreta torna a envestir contra les dones criminalitzant-nos i expropiant-nos de drets , proposa i argumenta la nostra reapropiació de la vida com a principi i camí emancipador.  Vet aquí una primera proposta:

1 . El feminisme defensa el dret de les dones a interrompre el seu embaràs de manera segura. Tal i com adverteix l’Organització Mundial de la Salut, la penalització de l’ avortament només provoca més mortalitat materna i, en aquests moments, 47.000 dones moren cada any al món per interrompre el seu embaràs de forma clandestina, i el 13 % de les morts maternes es deuen a un avortament insegur, la majoria en països amb legislacions restrictives al respecte. El nombre d’interrupcions voluntàries de l’ embaràs no disminueix quan s’endureixen les lleis, però els avortaments insegurs sí augmenten. És en memòria de totes les dones que en intentar exercir el seu dret a no tenir un fill s’han trobat en situacions insalubres, han patit risc de mort o han mort que el feminisme és provida.

2 . El terme avortament insegur i clandestí, segons l’ONU, no es refereix només a riscos per a la salut o la vida de la dona, sinó també a la negació a les dones del dret a la informació, a la vida i a la llibertat. L’avortament, d’aquesta manera, no només constitueix un problema de salut sinó també, i sobretot, de drets humans, socials i econòmics. Les múltiples traves que dificulten a les dones accedir de manera lliure i equitativa a una interrupció voluntària de l’embaràs- com un nivell adquisitiu que ens permeti viatjar i/o pagar-nos  una clínica discretament privada, la nostra edat, lloc de residència, país d’origen o situació administrativa- no són només manifestament hipòcrites, sinó que a més resulten discriminatòries. Si bé totes aquestes barreres segueixen existint en la legislació actual a l’Estat espanyol, es veuran agreujades si el Partit Popular compleix la seva amenaça de reformar-la. És en el seu afany d’eliminar-les que el feminisme és provida.

3 . Els principals factors que relacionen disminució d’embarassos no desitjats i avortaments entre les dones joves són l’augment de l’ús d’anticonceptius, un major accés a la informació i una millor educació sexual i afectiva, tots ells reivindicats des de fa anys pel moviment feminista. Tot i que la mateixa dreta que ens diu antivida s’oposa a preparar els nostres i les nostres joves a mantenir relacions sexuals segures, lliures i intel·ligents, és necessari i urgent generar i transmetre un model de sexualitat enriquidora, madura i saludable. Això no s’aconsegueix preconitzant cíniques abstinències o silencis, sinó garantint que les decisions de la gent jove estiguin basades cada vegada més en la informació, la llibertat i el respecte mutu. És en la seva fèrria defensa de la prevenció d’embarassos no desitjats i , per tant,  d’avortaments, basada en la transmissió de valors d’equitat i autonomia, que el feminisme és provida.

4 . En la seva delirant croada contra el dret de les dones a decidir, el ministre Gallardón amenaça de convertir la normativa actual en més restrictiva que la del 1985 i es proposa suprimir el supòsit de malformació fetal com a causa d’interrupció voluntària de l’embaràs. Ho fa argumentant que totes aquelles persones que han nascut o que “són a punt de néixer” amb qualsevol tipus de discapacitat han de tenir els mateixos drets que la resta de la ciutadania. Des del feminisme ens preguntem com les dretes al capdavant i a l’ombra del Govern tenen la barra de autoerigir-se com heroiques salvadores d’un col·lectiu social al qual neguen la vida digna mitjançant la retallada i privatització de serveis, programes i altres suports a l’autonomia restringida ¿ No serà que el Partit Popular busca que siguem les famílies, i particularment les dones, les que ens responsabilitzem de les persones a les que ells obliguen a néixer però de les que es desentenen des del seu primer minut de vida? Les mateixes famílies i dones a les que ells deixen a l’estacada mitjançant el seu rescat-estafa de la banca i la seva destrucció de l’Estat de Benestar? És en la seva fèrria denúncia de la impostura dels que diuen defensar els drets socials de dilluns a dijous mentre els retallen a cops de decret just abans del cap de setmana  que el feminisme s’erigeix ​​avui més que mai com provida.

5 . El Partit Popular no només obliga a dones a ser mares en contra de la seva voluntat sinó que impedeix que moltes altres ho siguin tot i desitjar-ho i sentir-s’hi preparades. Ho fa mitjançant la defensa de l’esterilització forçosa de persones amb discapacitats psíquiques malgrat l’oposició de les entitats socials i les recomanacions de l’ONU. Ho fa, al seu torn, recorrent el matrimoni entre persones del mateix sexe davant del Tribunal Constitucional en considerar la família heterosexual l’entorn natural dels fills [ sic]. I ho fa impedint que les dones soles o lesbianes puguin accedir als serveis públics de reproducció assistida per aconseguir quedar-se embarassades sense haver de recòrrer a la intervenció d’un home. El Govern reparteix d’aquesta manera carnets de bones i males mares, bones i males dones, i decideix qui pot formar una família i qui no. Gallardón diu que la maternitat fa a les dones veritablement dones, però oblida aclarir (quin descuit el seu!) que es refereix exclusivament a aquelles que tinguin l’opció sexual adequada, pretenguin formar el tipus de família correcte (nuclear , heterosexual , etc.) o no presentin cap tipus de discapacitat mental. Només el Déu de Rouco sap el que podria passar si permetem que la infància es criï entre mariques i bolleres o si garantim a les persones amb diversitat funcional autonomia en les decisions que afecten el seu cos i la seva sexualitat. És finalment en el seu afany de defensar els drets i les llibertats de TOTES les persones, així com de fer-ho de dilluns a diumenge, que el feminisme és provida.

El feminisme és provida perquè la seva raó de ser és la construcció d’una societat més justa i lliure que posi el benestar i el bé comú en el centre; una societat que no condemni a les seves dones més pobres, més joves o més vulnerables a morir dessagnades en un avortament clandestí; una societat que no aspiri a domesticar els cossos i les vides de les persones en compartiments moralitzants; que eduqui les seves joves en els principis del raciocini, la responsabilitat i la veritat per a que les seves accions no tinguin impactes negatius en elles o en terceres persones; que inclogui, respecti i tingui cura de manera genuïna d’aquelles persones amb diversitat funcional; que accepti la llibertat de tots i totes a decidir els seus sentiments i els seus desitjos, que no digui una cosa i després en faci una altra.

Dit això, ens porta avantatge la retòrica de la dreta, anti-elecció i prohibitiva. Queda poc temps, nous atacs s’acosten. Sortim als carrers, reprenguem possessió del que és nostre i passem a l’ofensiva. El feminisme, ara i sempre, és provida.

Traducció al català de l’article aparegut a Público el 27/09/2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s