– Sobre els errors tècnics de la ideologia

Versió en castellà aquí

ZP ens ha proposat perllongar l’edat de jubilació. Segons ell, l’esmentada mesura no té res a veure amb la ideologia, sinó que respon a criteris purament tècnics. És a dir, des del govern han posat en marxa un sistema complexíssim d’equacions matemàtiques que, a partir de la constatació de l’augment en quatre anys de l’esperança de vida, indiquen que o es prenen mesures o dins d’uns anys hi haurà un percentatge insostenible de persones jubilades dependents de les contribucions de les persones (laboralment i formalment) actives. De l’impacte que això tindrà sobre milions de persones res en diuen. El seu silenci sembla indicar que estem, de nou, davant la presència de “danys col·laterals” enormes, però aparentment inevitables i necessaris per a l’avenç del sentit comú i la racionalitat.

No sé. Potser van pensar que si ens deien que les mesures eren purament tècniques i resultat de dades estrictament objectives nosaltres diríem, “ah bé, si no hi ha cap altre remei llavors d’acord”. No obstant això, com ja ha explicat Vicenç Navarro, l’increment de l’índex d’esperança de vida no es tradueix de forma automàtica en què tothom hagi de viure molts més anys, sinó que és també resultat de la reducció en la mortaldat infantil, amb lo qual, el criteri pretesament purament tècnic del govern pateix precisament, i valgui la redundància, d’un greu, gravíssim, error tècnic.

No em sorprèn. És que no porta ja temps el Sistema justificant-se i perpetuant-se sobre la fal·làcia de la inevitabilitat que la presumpta objectivitat científica alimenta? Ens han col·locat contrareforma després de contrareforma amb l’argument thatcherià de que “No Hi Ha Alternativa”. I el més tràgic és que no només porten anys intentant aniquilar qualsevol indici de proposta, de visió, d’esperança que se surti dels (estrets) paràmetres de l’imaginari capitalista, sinó que a més els esmentats paràmetres són resultat de càlculs erronis i de mentides: no només ens van intentar arrabassar la imaginació sinó que, a més, la seva imaginació, la que porta anys contornejant Realitat, és fruit d’un deliri, d’una suma mal feta, d’un ‘fer la vista grossa’. Això, i em permeto aquí un moment d’ingenuïtat, és molt més greu que les manipulacions resultants d’interessos partidistes: ZP no solament ens està enviant a nosaltres, que al cap i a la fi no comptem tant, a la merda. Els està enviant a totes, a tots, a tot. Ha renunciat, si alguna vegada va tenir intenció alguna, a fer política, i es conforma, com tants i tantes d’altres, amb gestionar un sistema ingestionable des d’una visió curtplacista que no només és suïcida sinó sobretot assassina.

Perquè fer política de veritat significa, com bé diu Zizek, canviar els paràmetres d’allò “possible” en la constel·lació existent. I posades a fer això (i posades també a sumar, multiplicar, dividir i restar bé), les solucions veritablement tècniques i objectives a les crisis potser haurien de passar, només per començar, per fer, amb tots els canvis estructurals que això comportaria, que les paguin qui realment les han provocat. Això no crearia més que petits “danys col·laterals”, ja que els culpables, comparats amb la resta, constitueixen una ínfima minoria: Matemàtica pura; com que 99 + 1 =100. I seria només el principi, l’inici del camí del qüestionament del que sembla possible i del que realment ho és.

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s