Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Crisi de les cures: cap a una economia feminista

La presentació, celebrada a Begues el 13 d’abril de 2015 en el marc de l’III Escola Anticapitalista, realitza una introducció teòrica a les propostes de l’economia feminista, fa un recorregut al que des del feminismes s’ha anomenat crisi de les cures i, a continuació, reflexiona críticament sobre el document elaborat per María Pazos y Bibiana Medialdea “Reorganizar el sistema de cuidados: condición necesaria para la recuperación económica y el avance democrático”. El principal objectiu és seguir obrint debats sobre les alternatives que des de l’esquerra i els feminismes es poden plantejar entorn l’organització social, econòmica i política de les cures.

Com un mirall

Portada Marta

Un any després de la marxa de la Marta Boada. Traducció al castellà aquí

Fa poc algú em deia, Marta, que en certa manera costava mirar-te perquè eres com un mirall: un mirall de la immensa feina que sovint cal per llevar-se al matí i passejar-se per la vida amb un somriure a la cara; un mirall de les lluites que totes i tots lliurem per mantenir-nos de peu; un mirall del precari equilibri existent entre la nostra força i la nostra fragilitat; un mirall també, per què no dir-ho, de les nostres embogides vides plenes d’esprints i maratons, en les que no ens permetem aturar-nos per preguntar-nos, per dir-nos, per comprendre, com estem. Com estem; com hi som; com seguim.

Sospito que no sóc l’única que pensa, i que gairebé no s’atreveix a dir-ho en veu alta, que et vam fallar. Vam fallar en crear llocs on els somnis i la passió pel canvi se sostinguin en espais segurs i transparents. Vam fallar en posar-li música a les nostres accions, en somriure mentre asseguràvem que volíem transformar el món, en acompanyar-nos en els nostres dolors, les nostres fugides i en escoltar-nos quan intuíem que estàvem cansades.

Encara m’haig d’acostumar al teu cop de puny sobre la taula, Marta. Et recordo construint amb la paciència i decisió del talp que sap, que sempre ha sabut, que té raó. Et recordo cercant constantment el per què de tot plegat. Et recordo crescuda per la teva immensa dignitat aquella nit que vas rebre les hòsties i els insults dels mossos. Et recordo plena de certesa de que, sense cap tipus de dubte, acabarem guanyant.

Sé que no fa cap servei a ningú preguntar-me més què podria haver fet per aturar-te. En cert sentit és una manera de no deixar-te anar del tot. Només em queda, penso, em queda i ens queda, continuar la lluita. Continuar-la com si tu encara hi fossi, però encara més i millor. Continuar-la per què tu encara hi ets. I continuar-la perquè si algun dia t’hagués dit que volia llençar la tovallola tu, incrèdula, m’haguessis mirat i t’haguessis rigut.

Ens ha deixat la nostra companya Marta

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Aquest dimarts ens va deixar la nostra companya Marta Boada. D’hora. Massa d’hora. Les seves companyes i companys de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista trobarem a faltar el seu compromís i passió. Enyorarem la Marta que cercava respostes a la injustícia de manera incansable; la Marta enamorada de la revolució futura i de la lluita present; la Marta d’ulls brillants i timidesa plena de rialles. La Marta del Mandarín, dels cines Laietana, de Plaça Catalunya, del seu barri, de la seva gent.

Enyorarem la teva aposta pel camí sense dreceres ni concessions, la teva calidesa silenciosa i la teva curiositat infinita. La revolta avui pateix una gran pèrdua, companya, i nosaltres ens sentim una mica més sols. No trobem consol més enllà de pensar que continuarem la lluita, també, per tu.

 

 Que vull trobar amb tu el camí dels estels per llançar els somnis contra el temps. Buscar el coratge perdurant en l’intent. Així t’espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell, i en el desig el risc valent. L’amor un pas per descobrir-ne molt més, Així t’espero i així em tens.