– Ha valgut la pena

candido

Versión en castellano aquí

Enrere comencen a quedar mesos de dura feina per recollir milers de firmes, per elaborar un programa, per dissenyar una campanya electoral i dur-la a terme. Avui, 8 de juny, som una mica més lluny de l’inici del viatge que ens va portar a fer dotzenes d’actes a tots els racons de l’estat, a parlar amb centenars de persones sobre la necessitat d’una nova esquerra, a obtenir 25.000 vots en les primeres eleccions a les que ens presentem, a donar-ho tot per estar a l’alçada.

I no puc evitar sentir certa nostàlgia per la il·lusió compartida, per la sensació de direcció, per la certesa d’estar en el bon camí. Sento satisfacció per tot l’aconseguit, però també certa buidor i quelcom similar al vertigen. Va arribar l’hora de la veritat que de fet mai no va ser saber els vots obtinguts sinó més aviat el fer la nostra lectura i el nostre balanç. Balanç de cara a fora i de cara endins. I quan dic endins no em refereixo únicament als confins de la nostra organització sinó també amb nosaltres mateixos.

Respecte al balanç cap a fora, imagino que tots i totes estarem d’acord en què aquestes eleccions les ha guanyades l’abstenció i, de retruc, la dreta neoliberal i la ultradreta. El conjur zapaterista de l’ambigüitat i les paraules buides sembla començar a tocar sostre i, com molts portem temps preveient, l’absència d’una Esquerra forta i creïble ha fet que molta gent es quedi a casa o trobi respostes en discursos demagògics i xenòfobs. Tot això, combinat amb una gran falta de comprensió del paper que la Unió Europea té en les nostres vides, ha impedit que les treballadores i els treballadors, les i els immigrants, les dones, les persones grans, els gais, les lesbianes, els trans, i en definitiva totes les persones que sofreixen algun tipus d’explotació, opressió i/o discriminació, acudissin de forma massiva a les urnes per cridar per escrit ja n’hi ha prou! Encara que nosaltres, des de RG-EA, aspirem a ser el seguici, la papereta, l’opció que articuli tota aquesta ràbia, som conscients que encara som massa “joves” i petits. Tanmateix, el treball d’aquests mesos, que va culminar ahir, ha obert una bona bretxa en aquesta direcció, i en aquest sentit cal ser, encara que humils i pacients, optimistes.

El balanç com a organització va en aquesta línia. Sempre vam tenir clar que aquestes eleccions ens havien de servir com a plataforma o altaveu per plantejar un diàleg i un debat sobre la naturalesa de la crisi i els seus efectes en totes nosaltres. En aquest sentit, hem aprofitat la recollida de firmes i la campanya electoral com a mecanismes per arribar a gent a qui normalment no arribem i plantejar-los la necessitat, i la urgència, de començar a aixecar una alternativa política anticapitalista, antipatriarcal i ecologista que sigui combativa, que sigui irreverent i que sigui rupturista. La creació de desenes de comitès de suports, la implicació de centenars de persones en la nostra iniciativa, persones que esperem que una vegada passades les eleccions es quedin a prop, i les xarxes i relacions que hem anat teixint, ens corroboren totes elles que realment hem complert el nostre objectiu, el de veritat, i que ens encarem a la següent etapa amb més mans, amb més veus, amb més força.

Amb tot això em quedo aquesta nit. Nit en què, després de setmanes de falta de son, de cansament crònic, d’aposta incondicional, ens quedem tots sols sentint certa por. Por perquè és en aquest moment en el que ens preguntem si realment ha valgut la pena: els viatges, les absències, els horaris frenètics, els àpats desordenats, el forçar la màquina, els mals humors, les nits en vela, la falta de temps per a la família, per als amics, per a nosaltres mateixes… I els 25.243 vots són només una fracció de la resposta.

Mentre em miro al mirall llegeixo als meus propis llavis que ha valgut la pena perquè des d’ahir, encara que de manera diminuta, el nostre somni ja apareix al mapa d’allò possible. Ha valgut la pena perquè avui hi ha més gent que fa sis mesos que reivindica el dret a imaginar. Ha valgut la pena perquè hem fet sentir les nostres veus i això sempre anima a continuar alçant-les. Ha valgut la pena perquè ha estat un procés d’aprenentatge increïble que farà que la pròxima vegada ho fem una miqueta millor. Ha valgut la pena perquè alguna cosa aprendrem dels nostres errors, de les nostres debilitats i dels nostres encerts. Ha valgut la pena perquè avui finalment deixem de preguntar-nos què hagués passat si no haguéssim saltat al buit, ja que finalment hem aterrat, i el terra és dur però  seguim dempeus i ens sentim més forts. Ha valgut la pena perquè avui, més que mai, continuem apostant per denunciar dia rere dia un sistema que sobreviu a costa de crear mort: la de les persones, la del planeta, la de la imaginació. Apostem amb més força per denunciar-lo i combatre’l i per apropar la nostra denúncia i el nostre combat a les persones que ens envolten: als somnis i desitjos frustrats, al seu dolor, a la seva solitud, a la seva esperança.

Sens dubte que ha valgut la pena. I és per això que des de la humilitat, des de la passió, des de l’ambició, des de la sensatesa, continuarem combatent. Avui ens toca fer (una merescuda) cura de son, però demà, com algú va dir fa poc, continuarem intentant articular la ràbia i conjurar el desencant. Des de a baix i a l’esquerra.

2 comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s