Joan Boada no quiere ir a la Audiencia Nacional ¿Qué hará Joan Boada?

Traducció al català aquí Nos despertábamos hace unos días con la noticia de que 11 diputats catalanes habían sido citados por el juez Eloy Velasco para declarar en la Audiencia Nacional. Las citaciones se enmarcan en el juicio en el que se hallan encausadas 21 personas por la movilización que, ante el inicio del debate presupuestario en el Parlament, el movimiento 15M catalán convocó el pasado día 15 junio.

Además de a varios diputados de CIU, PSC y SI, como Artur Mas, Montserrat Tura o Alfons López Tena, Velasco también tiene intención de tomar declaración a Joan Boada y Salvador Milà, ambos miembros del grupo parlamentario de ICV-EUiA. Mientras que no tengo noticias de que Milà se haya pronunciado públicamente al respecto, numerosos periódicos han publicado que Boada se niega a declarar ante la Audiencia Nacional. Boada declara en una entrada en su blog del día 25 de octubre que la Audiencia Nacional, a la cual considera un “organismo judicial obsoleto”, no debería juzgar lo que pasó el 15 de junio. A continuación afirma que ningún diputado ni diputada de ICV-EUiA ha denunciado en ningún momento que se les dificultara ir a trabajar ese día. Finalmente, informa a sus lectores y lectoras que lleva intención de escribir al juez Velasco para solicitarle que le dispense, junto a su compañero de grupo parlamentario, de ir a declarar. Reitera que “ellos” (supongo que se refiere a su partido) no quieren colaborar con la criminalización del movimiento que está llevando a cabo la derecha catalana y acaba recordando que el responsable político de lo que pasó aquel día fue el conseller d’interior, Felip Puig.

Como no sería la primera vez que integrantes de la socialdemocracia me llaman sectaria cuando les hago una crítica, he intentado leer las declaraciones de Boada de manera detallada y rigurosa. No es que de repente me haya vuelto boadista, pero sí pienso que una toma de posición contundente por parte de un grupo parlamentario contribuiría a dar fuerza a la campaña anti-represiva que el movimiento está llevando a cabo en solidaridad con las indignadas e indignados encausados.

A priori se deduce de la lectura del texto de Boada que éste está en contra del actual ataque jurídico-político contra el movimiento 15-M llevado a cabo por la derecha catalana y española. Incluso llega a abogar por la supresión de la Audiencia Nacional. Hasta aquí bien.

Sin embargo, en línea con la postura de su partido durante los últimos meses respecto a la movilización del 15 de junio, las palabras de Boada en realidad se encuentran llenas de ambigüedad. En primer lugar cabe aclarar que no afirma en ningún momento, como ya han anunciado a bombo y platillo numerosos medios de comunicación, que no vaya a declarar en la Audiencia Nacional. El título de su escrito se limita en realidad a informar de que “jo no vull anar a declarar a l’Audiència Nacional” y que si lo acaba haciendo será “por obligación”, lo cual, a mí, más que a rebeldía me suena a profecía autocumplida. Respecto a la legitimidad del juicio, así como de la AN, si bien Boada afirma estar en contra del ataque de la derecha catalana contra el conjunto del movimiento, así como de la misma existencia de la AN (a diferencia de su postura durante la persecución a Núria Pòrtulas, cuando Boada, entonces secretario general de Interior, sentenciaba que ésas “eran las reglas del juego”), en ningún caso se opone a que se procese a la “minoría” que efectuó aquél día, según su vívida enunciación, “insultos, amenazas, escupitajos, golpes y pintadas”. Muestra desacuerdo con que el juicio se lleve a cabo en la AN pero en ningún momento exige la absolución de las encausadas. Intenta distanciarse de la derecha garantizando que ningún diputado de ICV-EUiA denunció los hechos pero olvida demandar la anulación del juicio y la retirada de los cargos que pesan sobre los encausados, contribuyendo de esta manera a la intencionada estrategia convergente de distinguir entre buenos y malos; entre pacíficos y violentos; entre simpáticos y anti-sistema. Es más, en su apresurado intento de redención en tanto que “buen progresista” olvida mencionar que la mañana del 15 de junio el Parlament aprobó por unanimidad (es decir, con el acuerdo ICV-EUiA) un comunicado de condena de la movilización de las indignadas contra el debate presupuestario catalán más anti-social de la historia de la democracia representativa. De esta manera, que Joan Boada no haya efectuado una denuncia formal contra ningún activista del movimiento, no cambia el hecho de que una fuerza parlamentaria que se auto-denomina de izquierdas y transformadora se alineó ese día con el social-liberalismo y la derecha para distanciarse de la razón de ser del movimiento y su protesta.

En cierta manera entiendo a Joan Boada. De verdad que le entiendo. Debe ser verdaderamente difícil conciliar eso de optar por gestionar el sistema con ser dirigente de una fuerza auto-denominada ecosocialista coaligada con grupos que se consideran anticapitalistas. Reconozco que yo me haría un lío de narices. Es por ello que tengo una sugerencia para él y su formación que quizás les pueda ayudar a solucionar su endémico dilema:

Es muy simple, señor Boada, mucho más de lo que parece. Tome partido. Clarifique posiciones. Abandone la ambigüedad. Asuma responsabilidades.

Si tan en contra está de la existencia de la Audiencia Nacional y de la criminalización del movimiento 15-M por parte de Felip Puig y sus esbirros, no declare ante el juez. Al igual que las encausadas y las miles de indignadas que les damos todo nuestro apoyo, rechace la legitimidad de la AN y de grupos parasitarios como Manos Limpias negándose a declarar en este proceso pantomímico y aceptando todas las consecuencias de su desobediencia. Sea valiente y dé la cara: sin matices, sin concesiones. Anuncie que, caiga quien caiga, usted no piensa declarar en el juicio. Exijan usted y su partido la retirada de todos los cargos a todos los encausados, así como la anulación del juicio, y pidan perdón por haber contribuido al aquelarre político-mediático contra el movimiento aquel día. Al fin y al cabo, ahora que ya no están en el gobierno no tienen tanto que perder.

Y sobre todo, señor Boada, como más vale prevenir que curar, la próxima vez que miles de personas salgan a la calle para poner en jaque al sistema y denunciar unos recortes sociales sin precedentes en la historia catalana reciente; la próxima vez que el 15-M le pida que no sea partícipe del flagrante ataque contra los derechos de las clases populares y los más desfavorecidos; haga usted el favor de escuchar, señor Boada, obedezca a su supuestamente base social y, ese día, quédese en casa.

10 comments

  1. jo he estat molts anys en el partit de Boada i estic convençut que ICV farà el que sigui per recuperar el terreny perdut després d’haver fet politques d’interior no massa diferents de les del Puig.L’alternança té aquestes coses: a l’oposició ets d’esquerres i ecologista i en el govern ja ho sabem. En Boada va parlar a peu de carrer davant dels micros de la tele pública i va comdemnar enèrgicament els fets del Parlament. Però ara venen eleccions i, a banda de volguer ser la veu del 15M i fer com si no fossin part de “la classe política” que el 15M critica, jugaran totes les cartes que calgui per apareixer com els portaveus del pensament critic. Molta barra, francament.

    En Boada també podria donar explicacions del control policial damunt de l’esquerra anticapitalista, dels moviments socials i de la dissidència durant els seus anys de responsabilitat directa en el departament d’interior. Una mica de memòria. Alguns varem abandnar aquella nau ja fa uns quans anys, quan quedava clar que aquell partit iniciava una deriva sense retorn cap a la subordinació amb el social-liberalisme. Memòria no ens en falta a uns quans, una minoria, d’acord, la dels que varem deixar aquell projecte i ens varem sumar a l’esquerra anticapitalista. Masses ombres queden, excompany Boada, dels desproposits de l’equip Saura-Boada a interior.
    Jo vaig passar molta vergonya aleina en aquells anys memorables.

    1. Espero que algun dia arribem a entendre, i no ho plantejo com un retret sinó com un interrogant genuí, per què heu estat tan pocs i poques les que heu buscat de manera activa altres opcions (les que siguin) front el vostre desencís.

  2. Sandra: ningú pot haver explicat millor que tu en aquest post les contradiccions entre el discurs i la realitat pura i dura del polític professional, encaa que es digui ecosocialista.

    El pitjor és que en Joan Boada no és l’únic que cau en aquestes contradiccions: sols cal recordar la manca de crítica i d’autocrítica de l’acció política del tripartit, per part d’ICV i l’amnèsia posterior … fins i tot … poden arribar a encertar en alguns arguments … la pena és que tots i totes sabem que l’esperit revolucionari, l’ànsia de canvi social … s’acaba quan entren en les institucions

  3. hola Toni (i Sandra),
    … lògicament el tema “boada” a alguns ens arriba com un espectre d’un temps no massa llunyà…per això en parlem ara i amb el coneixement de causa que dóna haver-lo viscut de manera directa. Em sentiria més bé dedicant unes línies a la dreta i al que ens caurà al damunt amb el PP, però quan veig els meus “ex” -Oi? Toni- no els hi deixo passar ni una. En el meu cas, per dir algunes coses que ara diuen els militants d’ICV del meu poble a les assemblees d’indignats, m’haurien dit de tot i força (“esquerranista, dogmàtic i el que sigui). Darrerament he sentit dir a la gent d’ICV coses com “dictadura del capital”, “anticapitalisme” i “li diuen democràcia però no ho és”. Francament, això és oportunisme de manual i un exercici de “credibilitat zero”. El 15.M és (o hauria de ser) un tema sensible, delicat i escrupulosament respectat. Cada dia que parlen del tema Herrera i companyia, o quan he llegit el seu web, em plantegen dos dubtes: O no se senten interpel·lats per les places i els carrers o potser, senzillament, han perdut qualsevol noció del que hauria de ser un projecte emancipador i, per tant, inequívocament rupturista. Ho deixo aquí. En el meu cas és aigua passada i ara és temps de resistència, alternativa i de fer avançar l’anticapitalisme.

  4. Tens tota la raó Àngel, però no em deixa de fer molta ràbia quan intenten vampiritzar els moviments i més quan sabem i el que es pitjor, quan saben que quan convingui els deixaran de banda … o els intentaran marginalitzar quan els molestin en les seves aliances amb el que havia estat la socialdemocràcia i amb els oportunistes que públicament es defineixen d’esquerres

    Espero que el crédit social s’els acabi ben aviat …. A Espanya Equo ja mostra la careta dels liberal-ecologistes … A Catalunya si tot va com ha d’anar, ben aviat mostraran aquesta careta, que ja coneixem per les discussions i debats que em tingut amb ells/elles

    Àngel, em sento tan lluny, tan lluny dels temps d’ICV … que quasi be no els recordo, si no fos que de tant en tant, algú et recorda la biografia

  5. Apreciats Sandra, Toni i Àngel:

    Cito: “la próxima vez que miles de personas salgan a la calle para poner en jaque al sistema y denunciar unos recortes sociales sin precedentes en la historia catalana reciente; la próxima vez que el 15-M le pida que no sea partícipe del flagrante ataque contra los derechos de las clases populares y los más desfavorecidos; haga usted el favor de escuchar, señor Boada, obedezca a su supuestamente base social y, ese día, quédese en casa.”

    Aquell dia en Joan Boada no es va quedar a casa i va seguir endavant al llarg de centenars de metres tot i patir agressions, perquè anava a votar en contra de les retallades. És a dir, que a pesar de “que miles de personas salgan a la calle para poner en jaque al sistema y denunciar unos recortes sociales sin precedentes en la historia catalana reciente; la próxima vez que el 15-M le pida que no sea partícipe del flagrante ataque contra los derechos de las clases populares y los más desfavorecidos” va fer allò pel qual molts gironins i gironines el vam votar, i no hi anava a fer res tan diferent del que es demanava des del carrer.

    La resta són ganes de buscar tres peus al gat.

  6. Gràcies pel teu comentari, Albert. Aquell dia els diputats i diputades d’ICV-EUiA van tenir una oportunitat excel•lent de practicar el que sempre prediquen: estar al costat de les que lluiten i ajudar-nos a visibilitzar la denúncia de la falta de legitimitat d’aquells pressupostos. Uns pressupostos que, malgrat que afecten a una gran majoria de la població, no havien passat per les urnes i se’ls va treure de la màniga una partit al govern amb únicament amb el 16% dels vots de les persones residents a Catalunya.

    Enguany se li ofereix una altra oportunitat de no predicar una cosa per una banda i fer una de diferent. Si Boada diu que no vol anar a l’Audiència Nacional, doncs que no hi vagi. La resta si que són ganes de buscar tres peus al gat.

  7. No retiro res del que he escrit. Conec -després de dues dècades de militància a ICV i uns anys anteriors al PSUC- com funciona el “modus operandi” de la darrera fase gestionària d’ICV. No cal insistir en el que s’ha dit sobre Boada. En tot cas recordar que això no va començar al Parlament. Alguns vam acabar fins al capdamunt de la “gestió” d’en Boada i companyia del departament d’interior. El “mal rotllo” d’ICV ja vé de lluny i ara en els ambients de lluita -i no em refereixo només en el moviment 15M on “hi ha de tot”- encara hi ha qui conserva la memòria. La filigrana d’ICV i de Boada és d’allò més copernicana (ni tant sols “transversal”): voler votar contra els pressupostos, tirar floretes als indignats/des, atonyinar moviments socials quan no es governa. Ja sé que pot ser una mica dur…però coneixer per dins la ICV del període 2000/2008 és coneixer al “dedillo” la mutació d’un projecte heredat del vell PSUC en un partit-empresa on la militància es transforma en afiiació i aquesta esdevé “agent electoral”, on “l’anàlisi de la situació concreta” es canvia per l’estudi demoscòpic i l’aplicació de mercadotècnia de “tendències”. En funció de les enquestes, la política demoscòpica i estètica d’ICV permet totes les modulacions necessàries per contentar la clientela, sigui la gent d’ordre, com la gent fotogènicament dissident. En aquest marc polivalent, el cas Boada és un capítol més (com el contundent comunicat i declaració amb article a la premsa de l’Herrera titulat “així no…” on es denostava els “fets” del parlament). Ens podem equivocar de política…però no ens podem equivocar d’enèmic (més o menys ho escrivia aixó el Bensaïd). Ostres: Això, en el meu cas, és el tunel del temps.
    Salutacions, desobediència i a/anti/anticapitalistes!

  8. Resposta de Joan Boada a l’article:

    Joan Boada ha dit…

    Benvolguda,
    el teu discurs em sembla excessivament agressiu i poc mesurat. De la meva declaració, que està feta a mitges amb el cor i el cap, en treus unes conclusions errònies i molt carregades de dogmatisme.
    Si m’obliguen a anar a l’AN hi aniré, com ho faran les persones que hi siguin cridades. El que passarà és que el meu testimoni no li servirà de res al jutge, perquè no diré res.
    No esperis de mi que accepti els insults, les escopinyades, les pintades, els cops, que em varen donar aquell dia.No ho oblidaré mai.
    Però una minoria de violents no farà perdre la meva admiració, respecte i complicitat per tots aquells que es mobilitzen per denunciar el cop d’estat a la democràcia que han perpetrat els bancs i els mercats i la nul·la reacció política davant aquests fets.Participo amb ells de la necessitat de més democràcia i de més poble.
    Jo vaig anar al Parlament per denunciar en la tribuna les polítiques dretanes i neoliberals del Govern de CiU (com faig cada dia) i ho vaig fer per respecte a moltes persones que creuen que jo i el meu partit els representem. Amb errors i contradiccions, però ferms amb unes idees que venen de lluny i que es projecten amb força cap el futur. Per cert, la majoria d’elles coincideixen amb les dels “indignats”. I ho celebro.
    No em vegis com un enemic polític, sinó com un aliat, per lluitar junts, cadascú des de la seva trinxera,contra el capital i les desigualtats que genera.

  9. Joan,

    quan alguns anticapitalistes que estavem a ICV deiem coses com les que tú ara dius, erem objecte de critica sistemàtica i burla en alguns casos com el meu (“complicitat per tots aquells que es mobilitzen per denunciar el cop d’estat a la democràcia que han perpetrat els bancs i els mercats i la nul·la reacció política davant aquests fets”). El cop d’estat capitalista ja fa temps que es covava, fins i tot quan ho escriviem i ho deiem els anticapitalistes de Manifest de Maig a la darrera assemblea nacional d’ICV. Benvinguda sigui la declaració, Joan. Però sona molt electoral…no és el llenguatge dels vostres socis eco-liberals d’Alemanya i França. Però ajuden al bon resultat que tindreu el 20m. Sens dubte, d’això es tracta i és lògic. Les lògiques d’uns i altres -d’ICV i de l’esquerra anticapitalista- tenen la seva aplicació: Sumar vots per poder tornar a gestionar algun dia o sumar vots per teixir un projecte capaç de trencar amb el capitalisme.

    Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s