L’os que t’ennuega

Traducció al castellà aquí Ja està. Ja ha començat. Després de mesos llegint als diaris que s’estava preparant una macro-operació policial per trobar els responsables dels “fets del Parlament”, ja han començat les detencions. En els moments en què escric aquestes línies ja són 5 persones però fonts policials anuncien que hi haurà 17 més. No sabem quan; no sabem on; no sabem qui.

Ahir va quedar clara l’estratègia de promoure la por i la incertesa de la conselleria d’interior i de l’Audiencia Nacional. Les detencions arriben de manera escalonada i lenta, mostrant que qualsevol pot ser la següent, fent pensar que els mossos poden estar esperant-te quan arribis a casa de la feina o de passejar el teu gos. Ahir em preguntava un company a la Plaça Sant Jaume si jo o algú del meu entorn pensava que tenia possibilitats d’estar a la “llista del Puig”. Li vaig respondre que tinc la sensació que mig moviment pensa que en té. D’una banda els poders político-mediàtics han fet una feina excel·lent a l’hora d’emetre rumors i informacions confuses, d’alçar durant mesos la certesa del processament o la suposada infal·libilitat de les proves, d’estendre la seva imatge d’omnipotència. Ens hem imaginat totes durant aquest temps en Puig fregant-se les mans al seu despatx fantasiejant amb el cop d’efecte resultant de la seva revenja contra els anti-sistema.

Però el dubte de tants indignats i indignades no és producte només de la retorçada gestió del conseller d’interior. En realitat resulta del fet que totes estàvem allà. Totes vam decidir planificar i convocar aquella manifestació; totes vam estar d’acord en què els pressupostos que es començaven a debatre aquell dia eren absolutament inadmissibles i que no ens podíem amagar darrere la impotència front un govern que retalla els nostres drets, el nostre futur, les nostres vides sense despentinar-se; sense vergonya i sense pudor. La mobilització davant el Parlament dels dies 14 i 15 de juny va ser aprovada en una assemblea celebrada a plaça a Catalunya que va comptar amb la participació de milers de persones. I a més va ser aprovada amb total unanimitat i entusiasme. La logística i les línies de l’acció van ser planificades per la comissió 14-15, que es reunia cada dia al costat de plaça Catalunya i que traspassava les seves propostes a l’assemblea general per sotmetre-les a discussió i votació. Les accions del 14 i 15 van ser difoses per les comissions de comunicació, extensió i difusió. Varen ser difoses també pels milers de persones de les assemblees de barris i pobles que van omplir els murs, parets, botigues i carrers del país amb més de 20.000 cartells cridant-ne a la participació.  Les mobilitzacions van estar composades al seu torn per les desenes de comissions i assemblees de barri, pobles i viles que laesvan recolzar, que hi van proposar activitats, que van mobilitzar els seus membres, que van fer una crida a la implicació de la ciutadania. Sobretot, però, el 14 i 15 van sortir endavant perquè estàvem allà milers de persones disposades a lluitar pel que és nostre, pel que és comú, pel que és just.

Les detencions i processament de membres del 15-M constitueixen sense cap tipus de dubte un judici político-mediàtic d’un moviment que ha pres una força inimaginable en els darrers mesos. La detenció absolutament injustificada de companys per entregar-los una citació que sol ser enviada per correu, la derivació del cas a la Audiència Nacional, la selecció curosa dels detinguts i detingudes, la creixent prepotència d’un conseller actualment investigat pel TSJC pels seus mètodes antidemocràtics, el discurs de la “minoria violenta” i el “bonisme de la resta del 15M”, l’eufòria de la dreta i l’ambigüitat de la socialdemocràcia… tot indica que l’objectiu dels poders fàctics és manufacturar un cas exemplificant, desactivar un grapat d’activistes i, de pas, utilitzar la repressió per silenciar els milers de veus dissidents.

Recordem que Felip Puig va arribar al seu càrrec l’any passat prometent acabar amb els anti-sistema del país, particularment de la ciutat de Barcelona. Aquells anti-sistema professionals i agitadors dels que ell i els seus compares estan acostumats a parlar i pensar. No sé si el seu orgull li haurà impedit adonar-se’n però a aquestes alçades va quedant clar que el conseller està perdent el pols llençat per ell mateix: el cas dels centenars d’anti-sistema als cines Laietana va ser arxivat, la seva operació de neteja d’anti-sistemes de la plaça Catalunya el 27 de maig va fracassar, les anti-sistema hem aconseguit que el TSJC l’investigui per aquella operació, cada dia els anti-sistema aturem desnonaments i desallotjaments. I la llista de victòries continua.

El que no entén encara el conseller Puig és que siguem tantes i tantes les que volem acabar amb  aquest sistema. I totes vam estar al Parlament; totes vam voler aturar-lo.

Seguim aquí. Seguirem aquí. No ens detindran ni el discurs de la por, ni la repressió, ni l’aprofundiment dels atacs sobre la majoria de la població en benefici d’uns pocs. Seguirem aquí, conseller, seguirem aquí. Continuarem sent el teu malson, l’os que t’ennuega quan menys t’ho esperes, però, sobretot, continuarem imaginant i treballant per a un mon millor.

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s