Les dones estem d’Actualitat

cartel aborto

Versión en castellano aquí

No és cap secret que el gènere no ha estat mai, ni ho està avui en dia, al centre d’allò que normalment entenem com a política (la de veritat). I és que, malgrat que durant els cinc anys de Zapatero s’ha “fet política de gènere” amb “mesures” com la Llei de Dependència, els matrimonis homosexuals, la llei d’igualtat, la de violència de gènere i fins i tot la creació d’un gabinet paritari, una no es pot treure de sobre la sensació de que el gènere és una mena de pegot o premi de consolació que serveix per rentar cares, per apaivagar descontents pseudoprogressistes o per estar a l’alçada dels temps. Ser no-feminista (que no és el mateix que no ser feminista) ja no és una opció, i sovint el gènere es converteix en moneda de canvi per concedir petites modificacions per a que en realitat no es modifiqui res.

No es només un problema dels polítics, sinó també dels mitjans de comunicació i de la societat en general. I si no, mireu els diaris dels últims mesos. Público, per exemple. L’Estat espanyol porta quasi un any immers en una reforma de llei que alteraria la penalització de l’avortament per primera vegada en 25 anys; una reforma de llei que ha mobilitzat als sectors més recalcitrants i conservadors de la societat i l’església, que ha creat debats i disputes entre la classe mèdica, política i en el si del mateix moviment feminista. Una reforma que, malgrat les seves grans mancances, posa en dubte per primera vegada que una dona hagi d’anar a la presó pel fet de decidir que no vol ser mare en aquell precís moment. Tenint tot això en compte, no he pogut més que sorprendre’m durant tot aquest temps cada cop que he obert el diari i he trobat les notícies, reportatges i entrevistes sobre aquesta reforma a la secció d’Actualitat. Mai durant aquests mesos ha estat cap noticia sobre avortament a l’apartat de Política de Público. En canvi, hi hem hagut de suportar dolorosament els detalls més escabrosos sobre els tratges del senyor Camps o les declaracions escandaloses del senyor Berlusconi. I el desterrament a Actualitat no s’ha limitat a l’avortament: tots el articles sobre dependència, sobre violència de gènere, sobre violència homòfoba, sobre masclisme al mercat laboral, etc. han estat igualment reclosos a aquest apartat del diari que a priori em fa pensar més en la Duquessa d’Alba que en informació políticament rellevant.

Què fa que les dones encaixem més en l’Actualitat que en la Política? No és Actualitat en tot cas un sinònim de Societat o de Coses de la Vida? És que els esdeveniments o les polítiques que ens afecten a les dones són reduïbles a meres anècdotes o curiositats? Què fa que siguin menys polítiques que altres titulars?

El feminisme, tant la pràctica com la teoria, la política feminista en definitiva, és al centre de la meva vida. A més de seguir creixent com a feminista, un dels meus principals reptes és seguir treballant per a que l’anticapitalisme sigui cada cop més violeta i el feminisme sigui cada cop més roig. Sense cap tipus de dubte, han d’anar de la mà. No obstant, és sovint que tinc la sensació que la feina feminista és percebuda com a marginal i secundària. I no parlo només de l’extrema esquerra sinó en general. La reclusió de qualsevol informació relacionada, encara que remotament, amb la vida de les dones a l’apartat d’Actualitat de Público no n’és sinó un (petit) símptoma més.

Dit això, però, de repent també penso en la recent incapacitat del Consell General del Poder Judicial, per primera vegada en els seus 29 anys d’història, d’informar de manera no preceptiva sobre un projecte de llei. Aquest fet sense precedents ha tingut lloc, com segurament ja sabeu, en el context de l’avantprojecte de llei de l’avortament. I no puc evitar pensar en la incongruència que suposa que les dones ocupem un lloc tan secundari en el diari (i en tants altres àmbits) i que a la vegada plategem dilemes tan insalvables en les altes institucions. Què som? Invisibles o perilloses? Per què tot el que ens envolta aparentment sembla tan secundari i a la vegada crea tant de conflicte? És el gènere innocu per la seva invisibilitat i marginalitat o és que potser se l’invisibilitza i margina perquè és perillós? Quina vinculació té el gènere amb l’status quo en el sentit més ampli com per a que homes aparentment “racionals” formats en la tradició liberal tinguin dilemes morals a l’hora d’apostar per defensar el dret de les dones a decidir sobre el nostre propi cos? És la moral? És la indiferència? És el privilegi? Ens ignoren per què no hi pensen o ens volen ignorar per evitar enrenous? S’adormen amb nosaltres o els traiem la son? Estem d’Actualitat per negligència or actually not?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s