8 comments

  1. jo també he posat un post semblant al jtatiangel.blogspot.com
    m’ha impresionat l’estètica i l’arrogància ultraliberal de l’Huguet.
    Quan jo “era petitet” vaig militar un curt temps al PSAN, abans d’anar a parar al PSUC.. sabeu quin era el nom de guerra del company Huguet?????
    Ni més ni menys que LENIN!!!!! Aquest hoolingan nacional-liberal, de jovenet era un marxista (de manual) que parlava de l’estat socialista dels Països Catalans i de la lluita contra el capital… Ara és un pavo arrogant, ultraliberal i destacat Carotista…
    Anecdotes al marge, el documental hauria de ser una de les bases sobre les quals edificar un contraprograma electoral unitari de l’esquerra anticapitalista de la ciutat. El programa d’acció des de baix es pot perfilar entorn de l’idea-força d’impugnar aquest model. Denunciar la cara oculta de la marca. Formatejar el rerafons amb contrapropostes: hotels/desnonaments, hotels/precarietat, horts urbans/supermercats, mercat cultural/cultures al marge, tematització/lluites, etc…
    Crec que la Barcelona combativa necessita articular un projecte politic que inclou Revolta al costat de molts més…una esquerra anticapitalista a Barcelona que sumi independentistes d’esquerra, autonoms, sectors en lluita, extrema esquerra, món academic critic, etc… Donant la volta al documental, apareix l’antagonisme d’una ciutat diferent…tot un programa!

  2. naturalment no em refereixo a una proposta estrictament electoral, en tot cas es tractava de definir quatre coses bàsiques que poden formar part d’una alternativa sociopolítica des de baix que posi en qüestió aquest model que descriu el video. Missatges senzills: front la BCN S.A que exclou, tematitza, explota, margina i fa negoci… una Barcelona de les resistencies, de les lluites, de la cultura critica, de la coordinació dels exclosos-precaritzats-intermitents-sense papers i dels que només surten a la foto a cops de porra.

  3. els anticapitalistes hauriem de interpretar la ciutat de manera conjunta i respondre conjuntament i aquest debat que apunteu pot sortir de les mateixes imatges del reportatge.

    estarien d’acord els independentistes en fer aquest camí? o preferiran pensar que el problema capitalisme urbà/societat es dirimeix en un simplista i futbolistic madrid/barcelona?

    cal una acció de tota l’esquerra crtica contra la mercantilització de la ciutat i que sigui lluitadora i unitària.

  4. Totalment d’acord amb el que plantegeu: cal una resposta anticapitalista unitària front la mercantilització de la ciutat de Barcelona. El centre sembla més un escenari de cartró pedra que no pas un conjunt de barris reals amb gent real… la reconversió econòmica es tradueix en precarització laboral, preus d’habitatge disparats, la mort del petit comerç, l’aprofundiment del metabolic rift que deia Marx…

    I bé, malgrat que jo no em considero (gens) indepe, trobo que la deriva a la dreta i la simplificació no és exclusiva seva… Malauradament, l’Huguet no és l’únic que fuma puros recordant el seu passat leninista ni els independentistes (i no tots, eh?) són els únics dins l’extrema esquerra que cauen en receptes o estratègies simplistes. Això ens ho hauríem de vigilar tots. Fins i tot parlar (només) de “projecte de classe” com a resposta infalible pot ser errat i perillós. I, per què no? conservador.

  5. El projecte “de classe” en termes contemporanis és (hauria de ser) un projecte d’antagonismes. Antagonismes de base social i, per tant, sortits del xoc o de la necessitat del xoc amb el capital (el mercat, la ciutat mercantilitzada, el “contructio” de la ciutat impostada). Més que un dilema entre les derives o les limitacions de les estratègies d’uns i altres (indepes o anticapitalistes, o tots plegats -sí es poden casar aquests termes), el repte està en com dónar forma a un marc unitari “a l’esquerra de…” amb clara vinculació amb el que es mou o es pot moure. Les darreres europees han servit per mesurar l’abast de les limitacions i, desgraciadament, l’adopció de discursos de “competència” més propis dels partits del sistema que no pas del que hauriem de dir i fer les esquerres crítiques.
    Dic “esquerres crítiques” per probar una denominació que pugui suscitar confluències entre indepes (tot i que no tots estan per la “labor” anticapitalista) i anticapitalistes (que, óbviament, no tots són ni de RG, ni de En Lluita ni de l’esquerra sindical). Tornant al “projecte de classe” al que es refereix Intersecciones, no trobo desencertat denominar-lo així, al cap i a la fí el tema de Barcelona -que és avaluable a simple vista- és un colossal xoc de models amb una clara orientació dominant de classe (amb totes les caracteritzacions que calguin: mercantilistes, elitistes, propagandistiques). Tornant al tema del projecte comú, mira’t des de la perifèria on visc, caldria aprofitar la clarividància del model Barcelona SA per desencadenar un marc comú de resposta i, perquè no, d’organització política unitària amb projecció a l’Ajuntament per posar-li un bon megafon de les resistències. Llàstima, però, que l’ambient es sectaritza a la primera de canvi, justament quan es proposen opcions polítiques per anticapitalistes que siguin. Amb la mala maror i l’hegemonisme “a priori”, dificilment podrem posar en marxa una cosa ample, decisiva, oberta, plural i engrescadora.
    Però, no defallim, coi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s