Fins que callin. Fins que marxin

(versión en castellano aquí)

Com vaig sentir dir fa poc a un company, quan l’extrema dreta surt al carrer l’extrema esquerra no es pot quedar a casa.  No importa que ells siguin més ni que estiguin (per ara) millor organitzats: quan els dogmàtics parlen, criden, canten, ressen contra el dret de qualsevol persona a disposar del seu propi cos, de la seva pròpia vida, del seu propi destí… ens toca posar-nos davant i deixar clar que l’oposició és viva, recordar-los que seguim empenyent cada dia, fer-los ombra amb les nostres veus i els nostres cossos. Potser no els silenciarem ni avui ni demà, però continuarem donant la batalla als nostres carrers. A les nostres vides. Fins que callin. Fins que marxin.

2009-02-13-concentracio-gran3

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s